La mediocritat cretina arriba al més alt...

Després de molt de temps immers en aquest món, hom es capaç d'arribar a certes conclusions. Pot ser alguna persona puga considerar que són conclusions personals, pròpies, subjectives... però cap ni u podrà negar-me que tinc tot el dret del món a arribar-hi, i a tenir-les.
No és que et consideres el més de tots, ni el de les idees més de totes, ni el més perfecte de tots... NOOOOOOOOOO...!!! Però si que al llarg del temps has estat capaç de pensar, reflexionar, crear, i fins i tot posar en pràctica -quan les condicions han estat les addients i t'ho han permés- algunes d'aqueixes idees que el temps, l'experiència, el contacte amb la resta de la humanitat han anat creant-se al més íntim del teu interior.
Però, quan s'han produït circumstàncies e les quals s'ha de valorar els mèrits, les vàlues, allò que hom es capaç de transmetre, de comunicar i extendre a la resta de les perones que t'envolten...moltes, moltíssimes vegades, quelcom ha considerat que .. "no és el moment adequat". "és massa atrevit", "és massa aviat encara, la gent no es troba preparada", "hi ha d'altres persones", "això ens pot crear problemes", etc, etc, etc.
I, com a resultat de tot això s'opta, la major part de les vegades, per aquella gent que "utilitza el moment adequat", "que no es masa trencadora", "que sap que ja és el moment i que la gent està esperant-ho", "ets la persona que necessitem", etc, etc, etc.
I, sols ens queda el consol -moltes vegades- de saber internament que no estaves tant desencaminat quan amb el pas del temps moltes coses es confirmen que anaves per prou bon camí.
Però, mentrestant, els mediocres envoltats de la cretinitat... ja han arribat on volien arribar.